miércoles, 15 de octubre de 2014

M'he fet del Festuc!

ARA M'HE FET DEL FESTUC I TOT


Com que no en tenia prou amb el coi de Twister i els *moment d'autobombo* més de 21.000 folloners que hi tinc, que es diu aviat, i que tots ells són persones meravilloses i estupendes i que saben que tenen un plat a taula a casa meva... Bueno, tots de cop no que no hi cabríem al menjador! Doncs ara, com diu el títol d'aquest post, m'he obert un compte de Festuc! Sí, la conya aquesta on, en lloc de fer retuits, posem m'agrada i tan contentos!

Que per què he fet aquesta bestiesa si ja se m'està posant el cap quadrat de tant mirar el Twister? Ves a saber! Hi ha coses que no tenen explicació. Però bueno, si voleu, ens hi veiem allà. O al Twister. O al bloc aquest que pobret el tinc força abandonat...

Aquest és l'enllaç al Twister:  https://twitter.com/Iaia_Toneta

I aquest és el del Festuc: https://www.facebook.com/IaiaToneta

Bueno, els enllaços els poso per omplir, perquè sé del cert que m'estimeu tant que ja els coneixeu, oi?

I per acabar, i per fer més distesa aquesta parrafada sense solta ni volta, una imatge per il·lustrar...




Bueno, la veritat és que no sabia quin retrato posar, i aquesta m'ha fet gràcia. No té res a veure amb el que deia, però és igual!

Adiós!

jueves, 17 de julio de 2014

Rànking 1. Els puestos que has de conèixer antes de morir

10 PUESTOS QUE HAS DE VISITAR ANTES DE MORIR

Sí, nens. Un títol molt animat, oi? Sí, és que tard o d'hora, tururut! Cap al forat. No hi ha ningú que se n'escapi. Tots morirem. Però abans de fer-ho, ah, amigo!, cal conèixer uns quants puestos per tenir la certesa que hem viscut, que hem aprofitat el temps que el bon Déu ens ha regalat en aquest món de mones que diem planeta Tierra.

Per això, estimats folloners, que us intueixo gent de poc món, o sinó no estaríeu aquí davant l'ordinador perdent el temps, us faré una llista, un rànking pels que sou moderns, dels millors llocs on heu de posar-hi el peus antes d'estirar la pota, d'anar a l'altre barri.

Comencem amb el número 10 i anem baixant fins a l'1 per posar-hi més emoció a la cosa, tot i que tampoc té més perquè, ja us ho dic ara, i permeteu-me de fer un spoilex d'aquests, el primer i més important és Montserrat, santuari de la terra catalana i de la Moreneta.

10. Illa de Pasqua


L'illa de Pasqua, l'indret més allunyat de qualsevol punt terrestre del món, famosa per les seves estàtues de pedra, totes arrengleradetes. Semblen ben bé els jugadors del Barça abans del partit, quan escolten l'himne del club. El misteri de la seva creació... ja us el diré jo. Han anat guardant les pedres del ronyó durant generacions i generacions, i han pogut fer aquesta meravella. Preciós!

 

9. Cataratas del Niagara 


Qui no ha sentit a parlar mai de las cataratas del Niagara? Vamos, famosíssimes! Han sortit en mil i una penícules, i en moltes, un borinot les salta dins d'un barril i es fot la gran patacada, perquè mira que s'ha de ser ximplet per saltar d'un lloc com aquest, oi? Es veu que fan frontera entre el Canadà i Estados Unidos... Sabeu d'on vénen els nens? Exacte! D'estar-dos unidos! Siguiente!

8. El Vaticà


Si féssim un Vaticà en miniatura, ens hi cabria damunt la tauleta de nit! És un país tan petitet que cap dins d'una plaça, la plaça de sant Pere. Bueno, què dir del Vaticà, el puesto on viu el Papa... de Roma! Ara no ho entenc. Sí és de Roma, el Papa és estranger al seu propi país? Quines coses més rares... Què hi ha de maco, al Vaticà? Doncs botiguetes on pots comprar una tassa per la llet amb la cara del Ratzinger! 

7. Legoland


Suspresa! No us esperàveu trobar un parque de atracciones en aquesta llista, eh? És que sempre m'ha fet il·lusió anar al parque aquest i provar de desmuntar-lo tot, fins a convertir-lo en un sinfín de peces de colorins. Bueno, com van fer amb l'Estatut fa un temps a Madrid, oi? El van deixar ben trituradet... El que me fa curiositat de Legoland és saber si els treballadors, sota la gorra, tenen un piu on, després de la feina, s'hi enganxen els cabells... Sabeu què vull dir, oi?

6. El desierto de Nazca


Ai, quin misteri amaguen els dibuixets de Nazca? Alguns sonats diuen que són mensatges per als marcianus, pels extraterrestres... Va, home, va! Se pensaran que som la guarderia del universo, eh? Per això s'hi ha d'anar antes de morir, per veure les ratlles aquestes. I després llogar un globus, d'Igualada sobretot, i observar els animalons aquests des de la perspectiva aèria! 

5. La Lluna



Ves quines ideies pocasoltes té aquesta vella, deveu estar pensant... Vull anar a la Lluna, vull veure amb els meus propis ulls la Terra des d'allà dalt, i comprovar si és veritat o no la llegenda urbana que diu que des del satèl·lit es poden veure els llavis de la Camacho. Ah! I canviar la bandereta americana per una estelada ben maca i llampant. El que no sé és com tornaré... Algú s'apunta i muntem un Apollo d'aquells?

4. Lourdes


A Lourdes s'hi ha d'anar quan ets gran, per això encara no em plantejo de fer-hi una visita. La gent hi va a veure si li passa algun miracle, si se li cura la càries o els peus plans, o coses més greus que no són de riure... Posats de demanar miracles, quan hi vagi demanaré que torni el Filiprim, que això si que era un pograma de tele distret, educat, i amb un presentador d'allò més ben plantat. Però de moment, encara no tanquem la paradeta...


3. Parque Espana


Aquests japonesos estan com un llum! Però també fan coses coherents, com construir un parque de atracciones que, tot i dir-se Espana, té una muntanya russa inspirada en la muntanya de Montserrat! Eh, quines sortides tenen, els nipons! S'hi ha d'anar. El Mikimoto em sembla que hi va anar en un pograma dels seus... Punyetero! Quines vacances que s'ha fet el xicot! Oju, que el Mikimoto me cau molt bé, eh?


2. El lago Ness


Oju, que ja som al número 2 i això ja són palabras mayores, nens! El Lago Ness, la residència del monstruo més famós del món -després de Kiko Rivera i Belén Esteban! Per què s'hi ha d'anar antes de morir? No ho sé, tu! Però es veu que Escòcia és tan maco, tan verd... com l'enciam de l'hort del Ramon. I boníssim! En fin, que trobar al monstruo aquest, que segur que tot plegat és una gòfia com una casa de pagès, és una de les tasques pendents de la humanitat. Ja veurem... Bueno, a aquest ritme, jo ja no ho veuré...

I, per fi... tot i que ja he dit al principi qui era el número uno del rànking...


1. Montserrat



I, finalment, el puesto que has de visitar sí o sí antes de morir o aniràs de pet a l'infern... La muntanya més màgica de Catalunya, d'Europa i del món sencer, la muntanya de Montserrat! El far de la nostra terra, l'atalaia del país, la llum que ens guia quan la foscor s'instaura al nostre voltant... Què? Que n'estic fent un gra massa? Ximplets! 

I fins aquí, el rànking dels deu puestos que heu de visitar antes de fer caput! Què us ha semblat? Quins coneixeu? Quins voleu visitar? Deixeu els vostres comentarios, que molt alegrement llegiré. Apa, macos! Un altre dia, més coses!

Adéu, Andreu!

miércoles, 16 de julio de 2014

Un blog desaprofitat

EL RETORN QUE ESPERÀVEU


Boranit, nens i nenes!

Fa dies que no me dedico a escriure en aquesta pàgina, aixins que deveu estar perduts dels meus consells i dedicatòries. Però no patiu, que he tornat.
A partir d'ara, i a Diós pongo como testigo!, me dedicaré una miqueta més a escriure cosetes aquí, perquè us ho mereixeu, perquè deveu estar molt avorrits ara que ja s'ha acabat el mundial i, la veritat, no fan massa cosa interessant per la tele... Maldita tele! Que us té a tots, o a la majoria, embadalits davant la seva pantallota! Jo avui només he mirat l'APM! Molt maco. Preciós! Digno de admirar!

Bueno, nens, i per acabar, poso un retrato ben bonic d'un home guapot, a veure si aixins se'ns alegra la vista, les que encara la conserveu en bones condicions.

Fins una altra!

Adiós.


lunes, 24 de septiembre de 2012

Música. El flamenc

PARLEM DE MÚSICA

FLAMENCO

Boranit a tothom, són les tantes de la matinada i no puc dormir, aixins que m'he dit: Maria Antònia, aquestes ovelles esgarriades necessiten del teu saber.

Avui iniciem la secció musical, i m'ha semblat bona ideia parlar d'un tipus de música que NO m'agrada. Vull deixar-ho ben clar d'antemano per no crear confusions, eh? Aixins que tot seguit us explico els motius que fan que aquesta mena de música no acabi de fer-me el pes (i aquí m'estalvio l'acudit sobre Falete).

El flamenco és una manera de cantar molt sentida que se pot trobar sobretot al sud d'Espanya. Oju! A Bèlgica no! Allà hi ha una antra mena de flamencos. També se pot trobar a Santa Coloma de Gramenet, més concretament als estudis de Ràdio Tele Taxi.

Lo principal per fer flamenco és la guitarra espanyola. Bueno, potser és catalana, o basca, però no li deixen triar d'on vol ser... Ja sabeu com són els espanyols en aquests assuntos. I encara sort que la pobra guitarra no té DNI. També se necessita un tamboret (cajón, ni diuen) que normalment ha d'aguantar, primer, que li fotin cops i, segon, el cul de qui el fa menester (i aquí també m'estalvio l'acudit sobre Falete). Les castanyoles! Ai, les castanyoles, quina alegria que donen. Són un instrument més de dona, que quedi clar, perquè se pot ballar i tocar a la vegada. Si no se disposa de cap d'aquests estris, el músic flamenco pica de mans.

Passem a les lletres de les cançons. Totes estan plenes de AI, AI, AI! UI, UI, UI! COMO ME DUELE ER ARMA! i coses similars que a mi, personalment, me provoquen una depressió només de sentir. I ho repeteixen tot moltes vegades, com si estiguessin gravant un anunci de GAES. No m'estranya que tots aquests del mundo del flamenco acostumin a excedir-se en el jamón serrano i els vinitos, alguns més que d'altres (no, encara no toca l'acudit sobre Falete).

Finalment, que ja m'estic allargant, i a la meva edat, poc avesada estic ja a les coses llargues, parlaré sobre el més gran cantaor de flamenco segons la gent que hi entén: CAMARÓN DE LA ISLA. Encara no sé de quina isla és, però devia tenir el mateix representante que el Che Guevara, perquè he vist pegatines seves en molts cotxes. El nom és raro, però és l'istil. Noms de bèsties del mar! Camarón, Cigala, Pescailla, Falete... Bueno, aquest últim no sabem si és carn o és peix.

Boranit, flamencos!

sábado, 22 de septiembre de 2012

La penícula. Waterworld

LA PENÍCULA DE LA SETMANA

WATERWORLD

Bon dia a tothom. Sóc una dona cinèfila, i quan dic cinèfila me refereixo a què quan vaig al cine sempre sec a la mateixa fila, la tercera començant pel darrere, que és on la penícula se veu millor.

Dit això, avui, i per estrenar la secció de flims, us parlaré de Waterworld. I surt el Kevin Coster -Ojo! Kevin! Com el fill d'uns veïns, la Soraya i el Cristian- i el Dennis Joper, al cel sigui. 

Jo, que sé una mica d'inglès, al principi me pensava que la penícula aniria de wàters, de lavabos, de letrines, can felipes, eh? Un món ple de wàters! El senyor Roca estaria content, oi? Res més lluny, me surt a la primera escena el Kevin Coster, vestit de forma estrafolària, i orinant en un potet. Se veu que tenia una màquina per convertir el pis en aigua potable. Quines coses! I quin fàstic, per l'amort de Déu!

Resulta que la penícula passa al futurt, i que els polos s'han desfet! Uh, quina novetat. Als meus bisnets sempre acaben tacats de xacolata quan mengen polos perquè se'ls desfan! Llavors, tot el món és aigua, les ciutats s'han submergit. Una riera del Maresme a lo grande, vamos!

El Kevin Coster arriba a la ciudad flotante i compra una tomaquera. I ja me diràs tu perquè vol una tomaquera si no té un bon pa de pagès on sucar-hi els tomàquets! Un home li ofereix d'allitar-se amb la seva filla i ell diu que no. Que galàn, el Coster, no li agrada fer-ho a la primera cita. Pocs en trobareu com aquest! Però descobreixen que és un bitxo raro, que té fongs darrere les orelles o algo aixins. Bueno, aquest tros no el vaig entendre...

Hi ha una nena, una nena misteriosa sense pares. Els devien treure la custòdia en fer-li el tatuatge que la pobra criatura porta a l'esquena que... cuidado... és un mapa! El mapa que porta a la tierra seca! Vamos, com Catalunya quan no plou durant dos mesos. Clar, aquesta nena la volen segrestar els dolents de la penícula, que són una mena de xulos de platja bruts que se passegen en motos d'aigua. Viuen en un portaaviones que acaba volant pels aires quan el Kevin Coster la va a salvar... perquè, clar, al final sempre guanyen els bons, que és com ha de ser, Déu nos en guard!

Us deixo aquí el thriller de la penícula:


viernes, 21 de septiembre de 2012

Benvinguda!

Boranit a tothom!








Pensava que això de fer un bloc seria més difícil, i per si de cas he fet només la planta baixa. Ja no estic per aquests trotes!

Bueno, anirem fent. A poc a poc i bona lletra. Bona lletra perquè la fa automàticament la màquina, que si no... Sóc de la vieja escuela, on la cal·ligrafia suposava tot un art. Lletres recargolades... Ja sabeu a què em refereixo!

Avui s'acaba l'istiu, ves quina cosa. Comença la tardor. Sí, después d'una sempre ve l'antra, ja ho sé! Però la tardor m'agrada perquè és quan prenem més moscate... Castanyes! Volia dir castanyes! I es fa la festa del Japolin... Hendosin... Guelobin... Bueno, una festa inglesa que els nens se disfressen. A mi no me cal disfressar-me. L'edat m'ha anat transformant en el que ara sóc, una vella xaruga i arrugada.

El Ramon no sap que estic fent un bloc. Bueno, no cal que li digueu, si el veieu un dia fent capcinades en un banc del Passeig. Només comproveu que respira i adiós, muy buenas! Se desperta d'un mal humort...

Apa, macos! Fins una antra!

Amb molt de carinyo,
Toneta